Dilluns 8 de març de fa ja set anys! Set anys i tothom la recorda gairebé com si fos ahir.
Contràriament al que acostuma a passar usualment a la ciutat, va ser una nevada anunciada, esperada ja des de dies enrere. Els mapes eren clars i contundents. Es donava el còctel que poques vegades falla i que també poques vegades es dona.
Un anticicló potent centrat sobre el Regne Unit impulsava una massa d’aire continental d’una Europa encara molt freda. Aquesta massa d’aire fred arribava pels Pirineus i s’escolava gairebé per tot el centre i nord peninsular. Aquest aire fred va ajudar la formació d’una borrasca mediterrània, que va aparèixer cap al sud de València i que avançava de sud a nord recorrent la costa, enviant vents humits de mar cap a terra.
El còctel estava servit. Només calia veure fins on era capaç de baixar la cota de neu. I és aquí on van jugar un paper determinant els dos grans rius que delimiten la ciutat: el Llobregat i el Besòs.
Tot i que la borrasca enviava vents de mar a terra, pels rius es canalitzava vent que baixava de l’interior de Catalunya, on havia la massa d’aire més freda. Aquest fet, juntament amb la persistència i la intensitat de la precipitació va ajudar a fer baixar la cota de neu fins al nivell del mar, en què de moment és la nevada més important a la ciutat del present segle XXI, i en què fins i tot es van poder sentir alguns trons, un fenomen molt poc usual acompanyat de neu.
La resta de la història ja la sabeu: una ciutat col·lapsada de cap a peus, estampes per al record i unes imatges que de ben segur no oblidareu mai. Sembla que va ser ahir, però ja fa set anys d’aquella gran nevada.
Després d’aquesta gran nevada només tenim constància d’alguns flocs de neu a Collserola el 2015 i d’una nevada més maca però concentrada sobretot a la part alta de la ciutat el 23 de febrer del 2013… fa ja més de quatre anys.
